La finalitat del meu viatge era dur a terme els projectes demanats per Pierre Lavenir Biyong, antic Rector de Botmakak, i gran col·laborador d’Agermanament, mort recenment.
Que eren la construcció d’un forn de cuita de rajols i reparar la bomba d’ariet que s’havia avariat
en l’època de pluges així com potenciar la capacitat de bombeig.
La primera setmana es va dedicar a la reparació d’una màquina de fer rajols que ja hi
havia a la zona, es va desbrossar un tros de selva on hi havia l’argila per la fabricació dels
rajols i es va buscar el lloc idoni per la construcció del forn.
Els tres primers dies hi va haver molts voluntaris i es va fer molta feina, però per causes
alienes que jo desconec (suposadament distorsió d’algun elit local) els voluntaris varen
anar plegant.
Davant d’aquesta situació vam començar amb el segon projecte, netejant, reparant i
substituint les peces avariades de la bomba. Vam aixecar el nivell de l’embassament i
vam enfondir la bomba, aconseguint amb això una alçada superior que ens va donar més
subministrament de litres d’aigua hora, amb un total de 4.800 litres/dia. Per tant l’aigua es
va dur fins al poblat que està a una distància de 225 metres i un desnivell de 25 metres.
El Sr. Pierre Lavenir va demanar si era possible que l’aigua arribés a les obres de la
maternal que s’està construint. La finalitat inicial era el subministrament dels paletes i
acabades les obres com a aigua sanitària pel centre maternal. Per això vam desbrossar
uns 400 metres de selva per fer arribar la mànega d’aigua des del poblat fins a les obres.
En vista que la primera bomba, instal·lada a l’any 2012, es va trencar a causa dels arbres
que baixaven pel riu en les èpoques de pluja, vam prendre la decisió de protegir el salt.
Vam construir una volta de varilles i ciment per protegir les canonades que passen al mig
de les roques abans d’arribar a la bomba.
Finalment es va fer un petit curs de formació a les persones que havien participat en el
projecte i usuaris per tal que tinguin els coneixements necessaris per a qualsevol
reparació. També se’ls va deixar eines i recanvis de totes les peces.
Va ser un viatge molt profitós que es va fer molta feina. Val a dir que al final de la meva
estada hem van convocar a una reunió per comunicar-me que ja havien vist la necessitat
i els avantatges que els suposaria tenir el forn de cuita de rajols.
Finalment agrair a tothom qui m’ha donat la seva confiança, especialment al Sr. Pierre
Lavenir, que malauradament ens ha deixat i que amb tanta entrega lluitava per la millora
de les condicions de vida de la seva gent.
També agrair als mestres artesans de Girona, Josep Mates i Joan Quintana que abans de
marxar em van transmetre tots els seus coneixements per la construcció del forn.
Pere Giró.
Abril 2015
