cenefa-header-footer
Previous
Next

Història

AGERMANAMENT neix a principis dels anys 60 a Barcelona, originalment dins del corrent progressista de l’Església catalana, en aquell període marcat pel Concili Vaticà II, com un moviment que buscava, a través del diàleg, la cooperació amb l’anomenat Tercer Món, concretant la seva activitat, en un principi, en la vinguda de joves camerunesos a Barcelona, en l’anada de sacerdots i laics a treballar com a voluntaris a Xile i al Camerun, i en la sensibilització de la societat catalana envers la cooperació. Ben aviat la dinàmica dels fets va portar a la col·laboració amb altres organitzacions mogudes pel mateix esperit, com Medicus Mundi (col·lectiu de metges catalans, l’any 1963), o a la creació d’entitats més especialitzades, com Codes (Cooperativa per al Desenvolupament, l’any 1965) i Cidob-TM (fons documental i d’estudis sobre temes de cooperació, l’any 1973). També cal esmentar la presència activa d’aquell AGERMANAMENT dels anys 70 en la lluita contra la dictadura a casa nostra. I també és just recordar que alguns dels agermanats de la branca de Xile van participar en la fundació de la secció catalana de la Lliga dels Drets dels Pobles (1977). Així es culminava aquella etapa de participació intensa de la branca catalana en la reflexió entorn de les realitats internacionals (dictadures, revolucions…), a través de la revista AGERMANAMENT i diverses publicacions, i també en les accions solidàries amb els exiliats. Llavors ja, de fet, tant al Camerun com a Xile, per diverses causes tant internes com externes, des de l’any 1974 havia conclòs l’etapa d’aquella cooperació organitzada, tot i que algunes persones hi seguiren de forma aïllada o formant part d’altres institucions.

L’any 1996, després d’un llarg “passatge pel desert”, un grup d’antics i antigues cooperants de la branca camerunesa van fer renéixer el moviment sota la forma d’una ONG amb el nom d’Agermanament sense fronteres. Així es van aplegar gent nova i persones que ja havien format part del primer Agermanament (al Camerun, Xile i Catalunya), es van reprendre i formalitzar els contactes mantinguts per l’amistat i es van posar en marxa nous projectes de desenvolupament amb el suport de diversos grups i institucions catalanes. Tots els projectes es van realitzar al Camerun, exceptuant algunes actuacions esporàdiques a Xile.

La gestació dels primers projectes importants de cooperació portà, l’any 2000, a la constitució formal de la contrapart camerunesa, Association des Amis d’Agermanament sans frontières, també anomenada ASAFRO CAMEROUN, la qual al principi intervingué, sobretot, en la promoció i gestió dels projectes de caire econòmic, com el de les “Palmeres d’oli”. La col·laboració es va anar intensificant fins que, en l’actualitat, ASAFRO es coresponsabilitza amb Agermanament de la marxa de tots els projectes i en la seva gestió econòmica. A més, ASAFRO s’ha consolidat com a organització promotora del desenvolupament de la zona Centre del Camerun, treballant amb els ajuntaments locals en els plans de descentralització del govern.

La presència a Catalunya es va potenciar amb l’adhesió i activa participació a la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament-FCONGD, fundada l’any 1989, que l’any 2013 es fusionà amb les Federacions de pau i de drets humans, formant La Fede.cat. A més, a poc a poc l’activitat a Catalunya s’intensificà, tant fent col·laboracions amb altres grups, com la mateixa FCONGD, el Centre d’Estudis Joan Bardina o el moviment “Sense papers”, com amb les pròpies accions de sensibilització o Educació per al Desenvolupament, especialment en escoles i Instituts, i també en àmbits d’educació no formal. Accions que s’han anat multiplicant a causa de la progressiva importància de la tasca de les diverses delegacions d’Agermanament dins del territori, paral·lela a una creixent implicació dels Ajuntaments i ens comarcals en el finançament dels projectes de cooperació. 

  1. 1955

    Un grup de seminaristes de Barcelona amb inquietud missionera creen una “Acadèmia Missional”, amb l’impuls entusiasta de mossèn Francesc Llopart. Va ser la idea original que més tard va donar lloc a Agermanament.

  2. 1958

    Marxen el primers sacerdots de Barcelona cap a Antofagasta. Avui dia encara n’hi treballa algun.

  3. 1960

    Neix AGERMANAMENT a principis dels anys 60 a Barcelona, originalment dins del corrent progressista de l’Església catalana, en aquell període marcat pel Concili Vaticà II, com un moviment que buscava, a través del diàleg, la cooperació amb l’anomenat Tercer Món, concretant la seva activitat, en un principi, en la vinguda de joves camerunesos a Barcelona, en l’anada de sacerdots i laics a treballar com a voluntaris a Xile i al Camerun i en la sensibilització de la societat catalana envers la cooperació.

  4. 1961

    Primeres expedicions de sacerdots i laics al Camerun.

  5. 1962

    Es crea el Secretariat de Cooperació Interdiocesana; s’edita el primer butlletí i arreu s’organitzen cursets, trobades i intercanvis entre diòcesis, entre seminaristes i clergat, entre clergat i laics, que comparteixen la mateixa inquietud.

  6. 1963

    Els fets porten a la col·laboració amb altres organitzacions mogudes pel mateix esperit, com Medicus Mundi, col·lectiu de metges catalans.

  7. 1966

    Es crea la CODES (Cooperativa pel Desenvolupament) amb la missió inicial d’enquadrar tècnicament les accions de desenvolupament econòmic iniciades al Camerun i a Xile. Avui dia CODES és una empresa social, ubicada a Reus, dedicada a ajudar els pagesos a instal·lar els seus propis sistemes de rec.

  8. 1970

    Presència activa d’AGERMANAMENT al llarg dels anys 70 en la lluita contra la dictadura a casa nostra.

  9. 1972

    Neix el Centre d’Informació i Documentació de Barcelona (CIDOB) que actualment és un dels primers centres de documentació i d’estudis internacionals d’Europa.

  10. 1974

    Es crea a Yaoundé la CODES-CAM, destinada a promoure el desenvolupament econòmic al Camerun, activitat que, després d’un llarg parèntesi, es reprèn l’any 2000.

  11. 1976

    A Yaoundé es crea una societat camerunesa d’estudis per al desenvolupament anomenada BEDI. El seu director és un vell amic camerunès, membre de la primera expedició de camerunesos a Barcelona, l’any 1961.

  12. 1977

    Marxen els últims sacerdots i laics de Camerun. Alguns dels agermanats de la branca Xile, on només quedaven alguns sacerdots catalans, participen en la fundació de la secció catalana de la Lliga dels Drets dels Pobles, pel foment de la cultura de la pau i la transformació social.

  13. 1996

    Es reprenen les activitats de cooperació amb Xile i Camerun, des de Barcelona, dins el marc d’una ONG: Agermanament sense Fronteres. Així es va aplegar gent nova i persones que ja havien format part del primer Agermanament, al Camerun, Xile i Catalunya, es van reprendre i formalitzar els contactes mantinguts per l’amistat i es van posar en marxa nous projectes de desenvolupament amb el suport de diversos grups i institucions catalanes, tots ells realitzats al Camerun, exceptuant algunes actuacions esporàdiques a Xile.

  14. 1999

    La presència a Catalunya es potencia amb l’adhesió i activa participació a la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament-FCONGD, fundada l’any 1989, que l’any 2013 es fusiona amb les Federacions de pau i de drets humans, tot formant La Fede.cat.

  15. 2000

    Constitució formal de la contrapart camerunesa “Association des Amis d’Agermanament sans frontières”, també dita, ASAFRO CAMEROUN, la qual al principi intervingué, sobre tot, en la promoció i gestió dels projectes de caire econòmic, com fou l’anomenat “Palmeres d’oli”. La col.laboració es va anar intensificant fins que, en l’actualitat, ASAFRO es corresponsabilitza amb Agermanament de la marxa de tots els projectes i en la seva gestió económica. A més ASAFRO s’ha consolidat com a organització promotora del desenvolupament de la zona Centre del Camerun, treballant amb els plans de descentralització del govern amb els ajuntaments locals.

Camerun_50_historia

AGERMANAMENT neix a principis dels anys 60 a Barcelona, com un moviment que buscava, a través del diàleg, la cooperació amb l’anomenat Tercer Món, concretant la seva activitat, en un principi, en la vinguda de joves camerunesos a Barcelona, en l’anada de sacerdots i laics a treballar com a voluntaris a Xile i al Camerun i en la sensibilització de la societat catalana envers la cooperació. Ben aviat la dinàmica dels fets va portar a la col·laboració amb altres organitzacions mogudes pel mateix esperit com Medicus Mundi, col·lectiu de metges catalans, o a la creació d’entitats més especialitzades, com Codes, Cooperativa per al Desenvolupament, i Cidob-TM, fons documental i d’estudis sobre temes de cooperació. També cal esmentar la presència activa d’aquell AGERMANAMENT, ja als anys 70, en la lluita contra la dictadura. I també és just recordar que alguns dels agermanats de la branca Xile van participar en la fundació de la Lliga dels Drets dels Pobles.

L’any 1996, després d’un llarg “passatge pel desert”, un grup d’antics i antigues cooperants de la branca camerunesa van fer renéixer el moviment sota la forma d’una ONG amb el nom d’Agermanament sense fronteres. Així es van aplegar gent nova i persones que ja havien format part del primer Agermanament, al Camerun, Xile i Catalunya, es van reprendre i formalitzar els contactes mantinguts per l’amistat i es van posar en marxa nous projectes de desenvolupament amb el suport de diversos grups i institucions catalanes.