Hola a tothom! Què us puc transmetre d’aquest centre, el meu centre, després de 17 anys donant-vos-en notícies…
Doncs sí, un any més, he acabat l’any a Eseka i l’he començat allà mateix. A més a més de celebrar les festes hem aprofitat per valorar el projecte amb tot el professorat i l’equip directiu i planificar els objectius i els recursos necessaris per aquest 2017.
Com cada any, s’ha aportat el material pedagògic i tècnic a l’escola, hem realitzat les reunions de seguiment i d’avaluació amb tots els professionals implicats, he dut a terme la formació en tècniques específiques de llenguatge i logopèdia i hem realitzat els canvis i ajustos pertinents a nivell administratiu per tal que IMSHA continuï endavant i essent un centre de referència pels alumnes amb sordesa. Una escola que els permet aprendre i evolucionar, relacionar-se amb companys iguals i, aquells que es queden a l’internat, puguin viure de forma digna malgrat la seva discapacitat.
Mai deixa de sorprendre’m veure l’autonomia i maduresa que van adquirint els alumnes que fa més anys que estan escolaritzats: són nens que expressen, que es comuniquen en llengua de signes, que aprenen a escriure, a fer les tasques de la llar i que sempre treballen en benefici del centre amb somriure i gratitud. D’altra banda, tots ells, sobretot els més grans, es van preparant en algun ofici que els permetrà integrar-se al món sociolaboral quan hagin de deixar l’escola. L’aprenentatge en costura, cuina, ceràmica, hort i perruqueria són eixos transversals que tot l’alumnat va aprenent al llarg de la seva escolaritat. I realment, és tota una satisfacció saber que 6 exalumnes d’IMSHA estan treballant a Eseka o a les poblacions on viuen en algun d’aquests oficis apresos.
L’escola ja compta amb una AMPA consolidada, l’aportació dels pares dels alumnes ha augmentat considerablement en els darrers dos anys i és un èxit veure com els pares valoren el centre, s’hi impliquen i creuen en l’educació dels seus fills/es amb sordesa com a única via per a poder ser éssers autònoms a la vida adulta.
D’altra banda, les autoritats locals (Ministre d’educació i d’Assumptes Socials) tenen cada cop més presència al centre, com a mínim a nivell de reconeixement de la tasca que s’hi fa. Durant la meva estada a Eseka vaig poder assistir a una reunió amb els Ministres locals i els pares de l’alumnat. Va ser una trobada molt satisfactòria. Sobretot comprovar que els pares que fa anys pensaven que per un fill amb discapacitat no calia invertir-hi ni un franc… Ara, cadascú al seu nivell, hi són presents, predisposats a treballar de forma conjunta amb el professorat i valorant la tasca educativa i social que fa IMSHA a partir de l’evolució observada en els seus fills.
Com cada any i un any més, us vull transmetre l’estima que tinc a aquest centre, als professionals locals que el gestionen i, sobretot, el meu amor cap a aquests alumnes que veig com creixen, com maduren i com aprenen tant a nivell curricular com en valors.
Fins i tot ja he conegut els fills dels primers alumnes que hi va haver a IMSHA i quan saben que sóc allà em venen a visitar amb les respectives famílies…
Per tot això que us transmeto, IMSHA, el meu centre, també és vostre!!! Perquè l’heu anat seguint en algun dels vostres viatges o a través meu… I perquè molts de vosaltres hi col·laboreu de forma emocional i/o econòmica.
I és per ells, per tots aquests nanos sords tan entranyables, que mai perdo la motivació ni la força per continuar lluitant per fer possible el seu dret a l’educació i per intentar que les seves vides futures siguin millors i amb més oportunitats d’èxit tenint en compte les dificultats que comporta patir una deficiència en un país africà com el Camerun.
Com cada any i un any més, ells són el motor d’aquest projecte i tots plegats a través de Codes-Cam i Agermanament sense fronteres ajudem a trencar el seu silenci…
Natàlia Lagunas
