Calama desembre 2013
Benvolguts/des:
S’està acabant el 2013, un any en el que precisament no ha abundat la comunicació
escrita entre nosaltres. Serà que ens fem “grans” i costa més escriure?
Destacaria tres aspectes d’aquest 2013, a nivell de país -Xile i Catalunya-, a nivell
d’Església i en el camp personal.
En quant a Xile, encara que les eleccions presidencials van ser el novembre, tot l’any
ha estat marcat per les polèmiques entre els posibles candidats: la dreta tenia molt clar com
a persona capaç d’enfrontar a la Bachelet l’independent Golborne, el rescatador dels miners,
però les envejes dels partits de dretes va fer que hagués de deixar la campanya a mans d’un
membre del partit de dreta UDI. Per altra banda, l’expresidenta Michelle Bachelet ha fet una
nova coalició en la que ha donat molt protagonisme a una ex líder dels estudiants, Camila
Vallejo, militant destacada del partit comunista, que per cert va demostrar una mínima
capacitat de diàleg en la seva etapa de dirigent estudiantil. Total, que en comptes d’unes
setmanes de campanya hem tingut servida la polèmica tot l’any.
El resultat de la votaciò va ser 46,7% per a la Bachelet i el 25% per a l’Evelyn Mathei.
Ja sabeu que al no arribar a la meitat més un hi ha segona volta. El curiós d’aquestes
candidates és que totes dues són filles de militar, amigues d’infantesa, però amb una
dramàtica ruptura arran del cop d’Estat. El pare de la Bachelet no es va sumar als colpistes i
va morir torturat a mans dels seus companys militars pinochetistes, entre els torturadors
sembla segur que hi havia el pare de la Mathei…
Ja podeu pensar com ha estat apassionat el debat entre les candidates. Ha sortit de
tot menys un programa coherent de govern.
Ja s’ha celebrat la segona volta de les eleccions. Tal com es preveia, ha guanyat la
Michelle Bachelet, ha obtingut el 62% dels vots, encara que amb un baix percentatge de
participació, només ha votat el 42% dels possibles electors.
Encara que des de lluny, hem seguit també tota la problemàtica de Catalunya i la
lluita per a la independència. Aquì costa bastant entendre aquesta reivindicació, però quan
des de Calama es lluita perquè la riquesa del coure no vagi tota al centre i aquí no ens
quedem només amb la contaminació i els preus alts, comencen a compendre una mica.
Nosaltres intentem explicar-ho a aquelles persones que s’interessen, més després de la Via
Catalana que va sortir a tots els mitjans de comunicació.
En els noticiaris i a internet anuncien que el govern español de cap manera vol
permetre el referéndum i alguns demanen presó pel Mas i anul.lació de l’Autonomia… sense
comentaris.
Calama cada dia creix més, ja tenim edificis de més de 20 pisos i en construcció dos
de 27 pisos. Però encara que hi hagi més cases, la percepció és que no es fa més gran la
ciutat sino que cada vegada s’assembla més a un gran “campament”. Els pisos dels grans
edificis la majoria són d’una o dues habitacions, no pensats pas per habitar-hi famílies sinó
pels treballadors de les mines. El sistema actual és de torns, gens lògics, doncs tenen el
sistema 7X3, 12X5, 20X10… és a dir, treballen durant 7 dies 12 hores cada dia i després
descansen 3 dies seguits; el pitjor són els que fan torns més llargs que acaben esgotats i no
poden fer vida de familia de cap manera; quan el treballador arriba a la casa després de 20
dies sense estar amb la familia a vegades se sent un estrany entre els seus. Ja podeu
imaginar que en moltes famílies és imposible comptar amb el pare a l’hora de prendre
decisions, per exemple respecte a l’educació i a la vida escolar dels fills. És un sistema
salvatge que posar el guany econòmic per davant del bé i de la dignitat del treballador i de la
seva familia. El pitjor és que els sindicats no lluiten contra aquesta explotació i moltes
famílies ho accepten sense cap crítica.
Una bona noticia a MI HOGAR: ja fa uns mesos que s’han fet càrrec de la dirección de
MI HOGAR les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu, una antiga fundació barcelonina
que ha acceptat venir a Calama. N’estem molt contents, la seva vinguda ha estat una
benedicció per als avis acollits a l’Hogar, i també per a nosaltres!!!
Pel que fa a l’elecció del Papa a principis d’any, en general ha estat ben rebut per la
gent, encara que la tradicional rivalitat de Xile amb Argentina fa que en alguns forums socials
hi hagi més crítica que elogis, sense cap fonament, pel sol fet de ser argentí. Nosaltres
contents del gir que està donant al Vaticà, es nota un estil més fresc i sobretot molt més
proper a l’Evangeli. Algunes persones diuen que només son petits gestos, però hi ha gestos
que valen per mil paraules i desperten il.lusió de que tinguem algun dia una Església més
semblant a l’estil de l’Evangeli de Jesús. Com a país i continent estem en ple
desenvolupament de la Missió permanent que va demanar el Document de Aparecida.
Encara que a Calama no es noti gaire, el projecte com a Diòcesi és que hi entrem més
seriosament el proper any.
A nivell personal, hem complert 50 anys d’arribada a Calama tant el Jordi com l’Enric i
jo, igual que d’altres que van arribar aquest mateix any al centre. Fa una certa emoció aquest
aniversari; vem venir per tres anys algunes, altres per cinc i, encara que amb interrupcions,
ja hem complert mig segle de contacte amb el desert i els seus habitants. La gent d’aquí ja
ens considera calamenys, diuen que tenim “el llamito en la frente” En el front no el veig,
però en el cor sí que hi tenim Calama i la seva gent. En donem gràcies a Déu d’estar en
aquestes “perifèries” on hi hem trobat tants bons amics i on ens hi sentim ben integrats.
El proper any 2014 tenim pensat viatjar a Barcelona. Quan tinguem data segura ja us
ho comunicarem per tal d’organitzar alguna trobada.
BON I SANT NADAL I UN BON ANY 2014 !!!!!!!!!!!!!!!!!
Maria Rosa i Enric
