Calama, 8 de juny del 2016
Benvolguts/des
Una bona noticia: després de dos anys i dos mesos que l’Enric ha tingut el càrrec (i la càrrega) d’Administrador Apostòlic, per fi ha arribat un nou bisbe a Calama. Es diu P. Óscar Blanco Martínez i fins ara era rector d’una parròquia de Rancagua, al sud de Xile, religiós de l’orde de la Mare de Déu. Prové d’una família molt humil del camp, del sud xilè.
Ara tindrà l’entorn del desert en comptes de la verdor i la pluja de la seva terra.
Va ser ordenat bisbe el 19 de maig a Calama. Gràcies a Déu sembla que serà un bon bisbe: és molt humil, proper a la gent i molt sensible a tota la problemàtica social; de la línia del Papa Francesc. Tothom l’ha rebut molt bé.
L’endemà de l’ordenació, la primera Missa com a bisbe la va celebrar al santuari d’Ayquina, a 70 Km. de Calama, en ple desert i a 3.000 m. d’altura. Entre el fred i l’altura es va mig “apunar” (pels que no ho saben, puna és un mareig per falta d’oxigen als llocs alts), però va estar content amb l’acompanyament de la gent i va disfrutar de la bellesa del desert.
El seu primer decret ha estat per nomenar a l’Enric com a Vicari General de la Diòcesi, o sigui, seguirà tenint feina i responsabilitats. La jubilació de l’Enric pot esperar, per quan sigui vell!
El altres aspectes, Xile està entrant també en la recessió econòmica global, que fins fa poc no es notava gaire. En la mineria es fa sentir molt, hi ha acomiadaments a les mines perquè ha baixat el preu del coure i llavors els sobra gent. I com que som dependents de les mines, això repercuteix en totes les altres activitats: el comerç, els hotels, el transport… i sobretot en l’ànim de la gent que fins ara pensava que la seva feina estava assegurada com anys enrere. I a menys feina, més robatoris, més delinqüència, més inseguretat.
Pel que fa als polítics i directius d’empreses, cada dia se saben més irregularitats i, com és normal, no els passa res. Alts comandaments de l’exèrcit també estan implicats en la desaparició de milions de pesos que l’exèrcit es queda dels beneficis del coure, En diuen “fondos reservados” Pinochet va fer una llei que permetia a l’exèrcit quedar-se un bon percentatge de la venda del coure, sense obligació de donar comptes del destí d’aquests diners. I alguns ho han ben aprofitat des de fa temps! De moment els jutges interroguen als militars acusats, però és difícil que hi hagi cap condemna, sobretot en aquest camp. Ja veieu que no estem gaire lluny del que passa a casa nostra. Per cert, a qui cal votar, si ens deixen als que estem fora? Llegint les notícies també es veu ben embolicat.
Aquí, el que també s’apunta a embolicar-ho tot és l’Evo Morales de Bolívia. Té molts problemes interns, atur, conflictes laborals…i a més, la possible existència d’un fill il·legítim que va tenir amb una empresària que ara es vol aprofitar de la situació, però que no ha pogut dir on es troba el nen, si és que viu… Total una situació pròpia de “El Caso” que a Evo li serveix per distreure a la gent dels problemes reals, però que al mateix temps li fa perdre credibilitat. I, això sí, Xile és el culpable de tots els problemes laborals i econòmics que té Bolívia. Ja veieu que estem també ben divertits. I més a Calama que està ple de bolivians. Sort que són més sensats que el seu president.
Per rebaixar totes aquestes temperatures, climatològicament les tenim molt baixes, a les nits ja estem sota zero fa dies, ens pronostiquen un hivern molt rigorós. Sort que durant el dia al sol s’està bé.
Esperem que vosaltres gaudiu d’un bon estiu. Una abraçada per a tots
Maria Rosa i Enric
Menu
