Els africans recorden en un proverbi que si vols anar ràpid és millor caminar sol, en canvi, si vols arribar lluny és millor fer-ho acompanyat. Com que l’Agermanament Roda-Bobog pretén arribar enllà en les tasques de cooperació, tot es va fent en companyia de molta gent. Perquè no es tracta tant d’anar ràpid, sinó de fer-ho bé. Són moltes les persones que han contribuït a fer créixer l’esperit de solidaritat entre la població i s’han compromès a recollir fons per als projectes de Bobog.
Aquí presentem unes reflexions relacionades amb l’Agermanament Roda-Bobog, ordenades en tres blocs. En primer lloc, hi trobem les impressions de les persones que han viatjat a la selva del Camerun i han tornat amb un bagatge d’experiències profundes i que han volgut compartir-les en forma de flaixos breus. En segon lloc, presentem la col·laboració dels pobles de Roda de Ter i les Masies de Roda, que s’han fet seu l’Agermanament amb un poble, Bobog, situat a més de 6.000 quilòmetres. Els alcaldes respectius en fan de portaveus. I, en darrer lloc, oferim la reflexió dels centres educatius vinculats amb aquest projecte, amb mestres que saben que educar va molt més enllà dels coneixements i, per això, han trobat espais per cultivar la dimensió humana, que és la que ajuda a transformar la societat.
Primer bloc
Impressions viscudes en terra camerunesa
Veuen arribar els blancs i somriuen, ballen, canten i ens abracen sembla que són feliços … Mirem al seu voltant i no tenen res… Tenir fa la felicitat? Marta Juanola
Els joves que el dilluns carreguen el company a la moto per anar a estudiar lluny, mereixen més que màfies, pasteres i concertines. Calen noves realitats en cooperació. Som-hi! Helena Mínguez
El viatge al Camerun: una lliçó en la meva vida, amb un abans i un després. Un regal que no té preu. No tenen res i ho tenen tot. Allà el cor es fa més gran. Montse Puigví
Gran experiència: Agermanament, ball, cooperativa, duresa, educació, família, generositat, injustícia, lluita, música, natura, oportunitats, pous, somriures, terra. Montse Aguilar
Bot-Makak, Log-Bikoy, Bobog, Nsola, pobles camerunesos d’una Àfrica digna que no reclama beneficència sinó justícia. Afinem, el sentit de la nostra cooperació! Maria Dot
Viatjar al Camerun és aprendre de l’hospitalitat, de la lluita per la supervivència, de les mirades i somriures, de la fortalesa de dones i infants… Àfrica, cap on porta la teva esperança? Sandra Costa
Us heu sentit mai inútils i maldestres? A l’Àfrica t’hi pots sentir sovint! Només cal veure com uns nens escardalencs i riallers porten 25 litres d’aigua al cap amb tanta naturalitat, mentre tu n’ets incapaç! Gemma Castaño
«Les blancs. les blancs!». criden els nens en veure’ns. Aquí som els de fora, els diferents. Pero ens hem sentit respectats acompanyats i acollits. Que diferent és ser blanc enmig de negres! Silvia Suriñach
Bobog, un poble que sempre somriu amb gratitud malgrat la pobresa. Per quin motiu, em pregunto, en la nostra societat del benestar els somriures són cada dia més escassos? Maite Serra
He vist l’esperança als ulIs dels infants, he sentit les paraules de gent sense res demanant una vida digna, he palpat com Occident explota l’Africa. M’enduc una gran responsabilitat! Albert Soler
Extret del llibre Camerun. Negre sobre blanc Ramon Bufí-Ester Busquets. Editorial Diac 2016
