Educar en solidaritat: un valor afegit
Els nens són el recurs més important del món i la millor esperança per al futur
JOHN F. KENNEDY
A mode d’introducció cal dir que alumnes de Primària i de Secundaria de Roda de Ter. Vic i la Garriga, i els pares i mares de la Llar d’infants municipal de Roda van participar en un projecte que pretenia recollir diners per construir una escola maternal a la població de Bobog (Camerun). el poble agermanat amb els municipis de Roda de Ter i les Masies de Roda. D’aquest fet, els mestres que hi vam treballar n’hem fet cinc cèntims a través d’aquest text que vol explicar els avantatges pedagògics que comporta participar en activitats d’aquest tipus.
Actualment ens trobem sovint que a l’escola se li atorguen feines i activitats que, si hi pensem bé, no li pertoquen. Per exemple, als alumnes de 1r, 3r i 6è de Primària se’ls acompanya al Centre d’Atenció Primària (CAP) a posar-se les vacunes que els corresponen per l’edat o a revisar-se les dents amb el dentista. Això comporta un considerable enrenou per a l’escola, i una gran comoditat tant per al CAP com per a les famílies. Aquesta activitat pensem que no la porta a terme qui realment en té l’obligació. A més a més, als alumnes, a part de la qüestió sanitària, no els aporta gaire res més que neguit, nervis i esverament.
Per contra. les activitats que es van fer des de les escoles en solidaritat amb la gent de Bobog. amb una finalitat ben clara de col·laborar en la construcció d’una escola maternal, tenen, a parer nostre, un valor afegit importantíssim, més enllà dels avantatges que pugui suposar un treball cooperatiu, que per si mateix ja en té. L’entusiasme, la il·lusió i les ganes de fer que mostren els alumnes en ocasions com aquesta, van fins al moll de l’os del que entenem que és una de les feines de l’escola participar en la formació de persones, en tot el sentit que té la paraula. Persones amb coneixements, evidentment, però també persones riques en humanitat. capaces de posar-se al lloc de l’altre, d’organitzar-se i treballar juntes no pas en benefici propí, sinó d’altri. Plató ho deia així: «L’objectiu de l’educació és la virtut i el desig d’esdevenir un bon ciutadà».
Treballar en projectes d’aquest estil comporta també una sensació única. que no sempre és fàcil de transmetre a través de l’escola: la satisfacció personal i íntima que dóna sentir-se útil, sigui quina sigui la teva capacitat, diguem-ne, intel·lectual. Ser solidari no té mesura numèrica i això fa que tothom es pugui sentir necessari i imprescindible. cosa força utòpica en una classe de matemàtiques o d’anglès. per exemple.
A través d’aquesta experiència podem assegurar que els alumnes han crescut humanament, perquè han descobert que donar sense pretendre rebre alguna cosa a canvi pot ser més gratificant del que podria semblar inicialment. que ha¬ver-se de responsabilitzar de la pròpia feina és imprescindible per tirar-la endavant. Han pres consciencia de l’existència d’una altra realitat completament diferent a la seva. Segura ment. això els haurà ajudat a relativitzar els petits problemes quotidians. que per a ells poden arribar a ser un vertader malson, i a aprendre a mirar més enllà del propi melic amb finalitat de construir-se una personalitat més forta i a prendre una actitud més crítica i compromesa amb la societat.
De fet, aquesta activitat haurà donat a infants, joves i als mateixos pares i mares de la Llar d’infants una oportunitat real de reflexionar sobre les desigualtats. injustícies i desequilibris del món. Adonar-se que tot el que ells puguin ser tenir és, d’entrada. una pura carambola de l’atzar. Han nascut aquí, però podien haver nascut a Bobog i, en aquest cas, la seva vida seria tota una altra cosa. Aquesta col·laboració els ha permès de poder adoptar una actitud més compromesa davant la societat. de sentir-se actius per canviar el món. No des de la xerrameca, sinó des de l’acció.
D’adoptar un compromís, en aquest cas, una feina concreta a fer, en un període determinat de temps, que va suposar per a alguns alumnes, organització, imaginació, recerca de recursos, disponibilitats personals, compromís més enllà de l’escola, etc. Valors tots ells necessaris per a la vida cívica. sobretot els que fan referència a l’esforç i al compromís.
Saber-se partícips d’aquest projecte va ajudar. també, a reforçar i demostrar que és la unió deis esforços individuals el que permet aconseguir l’objectiu comú que ens hem proposat i, en conseqüència. ser conscients que aquesta actuació serà en benefici de tots. Això els ha ajudat a arribar a una conclusió final que considerem que és fantàstica: «Tot i ser infant és possible canviar la societat amb l’esforc de tothom” I nosaltres hi podríem afegir: ens és possible anar cap a la construcció d’un món més just, equitatiu, cohesionat i inclusiu, tot treballant per Bobog o tot buscant altres reptes que potser tenim, també, ben a prop de casa.
Gemma Castaño, IES Miquel Martí i Pol. Roda de Ter
Serafí Curriu. Col·legi Sant Miquel deis Sants. Vic
Ricard Jordá, IES Manuel Blancafort. La Garriga
Mariàngels Martí. Escola Mare de Déu del Sol del Pont. Roda de Ter
Maite Serra. Llar d’lnfants Municipal. Roda de Ter
Extret del llibre Camerun. Negre sobre blanc Ramon Bufí-Ester Busquets. Editorial Diac 2016
