Era alegre, bonica, servicial, sempre disposta a donar i compartir. La seva vida ha sigut una entrega generosa als altres, un regal joiós pels que l’envoltaven. La Roser ens ha deixat. Des de Viena, ha saltat a l’altra riba on l’esperava el seu estimat Kurt.
Nosaltres la recordem sobretot d’aquells primers anys d’Agermanament al Camerun, a Nsola, a Duala, sempre optimista, entregada sobretot a les dones africanes, plena d’iniciatives i desbordant de cordialitat.
Adéu amiga! Ja t’has trobat amb molts de la colla que et precediren. D’aquí un temps tornarem a trobar-nos tots plegats. Riurem i ens estimarem com aleshores. Esperant-ho, guardem de tu mil records, tots entranyables.
Tomeu
NOTA: La Roser Casanovas va treballar com a cooperant al Camerun des de l’any 1965 al 1972. Primer a la missió de Nsola i desprès a Duala, sempre dedicada a activitats en favor de la promoció de la dona africana. L’any 1969 es va casar amb un cooperant austríac, en Kurt Mauler, amb qui va anar a viure a Viena, integrant-se perfectament al tarannà del seu nou país. Va morir en aquesta ciutat el dia 30 de juliol passat. Acabava de complir 75 anys.
